Formo part d’un grup de treball tècnic impulsat per la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona per valorar la situació dels equipaments juvenils i definir reptes de futur. He redactat amb el seu suport el document Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes, presentat el 15 de desembre de 2017 al cicle Connexions. Durant 2018 continua el treball d’aquest grup tècnic.

CinEd apropa el cinema d’autor europeu als joves amb projeccions educatives, materials pedagògics i experiència compartida a la sala.

La Direcció General de Joventut em va convidar a participar com a expert a dues sessions de treball tècnic per a la elaboració de l’àmbit cultural del Pla d’Acció Territorial de Joventut (PATJ) 2020.

El 2020 el Pla Municipal de Joventut de Cambrils complirà vint anys de vida. El 2016 vaig redactar la quarta actualització d’aquest document estratègic, la que ha de menar la política de joventut cambrilenca a aquesta data tan significativa.

Faig l’acompanyament tècnic a l’equip de professionals que gestiona la política de joventut del Comú d’Escaldes-Engordany, a Andorra.

Compartir bones pràctiques en joventut permet copiar, tunejar i empeltar experiències professionals en nous contextos.

La Nit de l’Empresari de Cecot reivindica l’empresa cultural, educativa i de lleure com a agent social i motor de bé comú.

La Xarxa Treballem amb Joves vol connectar professionals de diferents àmbits per compartir mirades, recursos i pràctiques amb joves.

El Congrés Internacional de Pedagogia Social a Girona situa la joventut, la comunitat i l’acció socioeducativa al centre del debat.

L’educació social necessita més recursos humans per superar l’assistencialisme i garantir drets, apoderament i atenció pública digna.

El 30 de juny de 2016 vaig conduir una jornada tècnica del procés comunitari de Tortosa en la qual es van reunir 45 professionals de diferents disciplines i de diferents administracions que treballen en relació amb els joves a la ciutat.

Reflexió sobre l’excés de missatges i la por de comunicar bé, amb qualitat, rigor, sentit i voluntat real d’arribar a algú.

El relleu a l’AcPpJ reconeix la feina feta per professionalitzar les polítiques de joventut i obre nous reptes de sector.

Vaig fer la ponència central d’una jornada de la Diputació de Barcelona dedicada a reflexionar sobre els diferents models i criteris per a la gestió d’equipaments de joventut i vaig moderar una taula rodona d’experiències en aquest camp.

La Verónica Cartonera transforma el cartró en llibres únics i combina edició artesanal, art i divulgació cultural des de Barcelona.

Una nova crida busca projectes de joventut eficaços, participatius i útils per alimentar una plataforma de bones pràctiques professionals.

La jornada de Canovelles obre el debat sobre models de gestió d’equipaments juvenils, participació i experimentació amb joves.

La suposada zona de confort del sector cultural i social es qüestiona des d’una feina marcada pel canvi, el risc i la precarietat.

El BYWT reuneix treballadors de joventut europeus a Barcelona i obre el camí cap a una futura xarxa catalana del sector.

Vaig participar com a ponent en un dels debats d’Interacció 2015, fent el contrapunt a Oriol Barba i Anna Subirats, en la presentació d’un dels eixos previstos pels organitzadors: Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura.

Vaig col·laborar en l’acte de presentació de la quarta edició del Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster moderant una taula rodona sobre bones pràctiques amb joves i infants. El premi va ser per l’educadora Anna Xartó.

L’informe anual del CoNCA reivindica la complexitat de les polítiques culturals i la connexió entre cultura, educació i joventut.

He participat en el projecte comunicatiu d’aquest nou col·lectiu, elaborant materials descriptius i de presentació dels seus components, de la seva activitat, dels seus serveis i de les seves propostes col·laboratives.

Vaig fer de relator de la jornada L’associacionisme cultural: la construcció d’una societat solidària i lliure i en vaig redactar les conclusions, que es va presentar el 4 de juny de 2015 al Teatre de Sarrià.

Sóc coordinador del projecte Bones Pràctiques en l’Àmbit de la Joventut, de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut des de la seva creació, l’any 2012.

Sóc gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultural) la seva fundació i l’Escola EFA des de juny de 2011.

BaumannLab converteix la creació jove a Terrassa en un model d’intervenció que uneix art, producció, formació i polítiques de joventut.

Els butlletins de Cultura Digital de l’ICEC conviden a seguir les tendències virtuals que transformen els sectors artístics.

XOC obre un espai de debat sobre tendències en gestió cultural, amb xarxa, comunitat i veus de dins i fora del sector.

La cultura popular i l’associacionisme cultural català poden esdevenir espais d’acollida i integració per a persones nouvingudes.

El sector cultural necessita autocrítica, reconèixer la dimensió social de la cultura i reconnectar amb la ciutadania i els seus drets.

Interacció serveix de punt de partida per preguntar-se si el debat cultural pot anar més enllà de les paraules i traduir-se en acció.

Els espais de trobada improbables fan possible el contacte amb persones i cultures llunyanes, i obren camins de convivència intercultural.

La trobada Be Youth Worker Today reivindica una xarxa europea i catalana per connectar professionals que treballen amb joves.

Una visita al Museu del Disseny amb un fill de nou anys converteix l’edifici de les Glòries en una mirada viva sobre museus i objectes.

Una defensa del debat electoral com a exercici democràtic i una crítica als tòpics que menyspreen la política sense escoltar-la.