Pep Montes

Em dic Pep Montes. Vaig néixer a Pineda de Mar el 1968 i soc periodista per formació, gestor cultural per vocació i consultor per decisió professional.

Soc del Maresme i en tinc devoció, però Barcelona m’ha seduït i soc promiscu quan es tracta d’expressar passions per qualsevol racó de món.

La cultura és la meva vida; la lectura i l’escriptura, els meus espais de plaer; i la relació amb persones i grups, la meva manera d’estar al món.

És per tot això que em dedico a la cultura, la joventut, la comunicació i la comunitat. Hi podria afegir més coses, però bé n’havia de posar alguna al capdamunt de la llista.

Trajectòria

Tinc una llicenciatura en Ciències de la Comunicació i un màster en Gestió Cultural, dues disciplines que m’han donat discurs i estil, però a les quals he hagut d’afegir molta pràctica per guanyar-me la vida.

Durant quinze anys vaig dirigir amb èxit una empresa de gestió cultural, XOU, Projectes i Gestió, que prestava especial atenció als serveis a la joventut.

També vaig ser gerent de l’Ateneu Barcelonès en els decisius anys de la revolució Bohigas, i vaig ser el primer director del CoNCA, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, quan aquest organisme encara aspirava a ser independent i determinant per a la vida cultural del país.

Actualment soc gerent de l’Acellec, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, una singular associació patronal que aspira a fer possible i visible l’encaix entre la cultura, l’educació i el lleure.

Vaig treballar com a redactor de temes polítics i socials a El Punt durant un parell d’anys, just abans de formar part del consell editorial de l’edició del Maresme del mateix diari i de convertir-me en articulista d’opinió amb constància variable.

He dirigit, coordinat o col·laborat amb diverses publicacions d’àmbit local, he escrit nombrosos articles de reflexió o recerca sobre cultura, educació i dinamització juvenil i he publicat un parell de llibres sobre polítiques de joventut.

Àmbits

He estat vinculat a moltes formes de participació associativa i comunitària: una associació gegantera, un agrupament escolta, una colla de diables, organitzacions juvenils que volien fer la revolució, alguna oenagé modesta i associacions de veïns.

També he estat president de l’AMPA (ara en díriem AFA) de l’escola dels meus fills, president fundador de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, AcPpJ (ara han tret la segona «p» de l’acrònim), i membre de la junta directiva de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, APGCC.

A més, trec el nas en mitja dotzena més d’entitats associatives.

Vaig coordinar un postgrau sobre polítiques de joventut durant sis anys i actualment col·laboro com a formador en cursos de gestió cultural, animació sociocultural, lleure educatiu, gestió associativa i polítiques de joventut.

A banda de la meva feina estable, que em proporciona una nòmina digna però modesta, participo en projectes professionals per impulsar les polítiques de joventut i culturals, treballo i col·laboro com a freelance (cada cop amb menys freqüència, que el temps no em dona per a tot) per a empreses, associacions i administracions en tants projectes culturals com puc.

Aquestes són algunes de les coses més visibles que he fet i faig. Al currículum hi trobareu una relació més exhaustiva i rigorosa del meu recorregut. Però no hi dediqueu gaire temps: és una simple llista. Si voleu saber més coses de mi, escriviu-me.

La foto del meu perfil s’ha d’atribuir a l’amistat i generositat de Francesc Meseguer.