Un monstre al paradís
Un fantasma de formigó s’aixeca en mig de la vegetació, en un cim que corona la Caldeira das Sete Cidades, a l’illa de Sao Miguel, a les Açores, com si fos un monstre que assetja el paradís.
-
-
Orfes de política
Què ens queda, si no veiem cara ni projecte al qual adherir-nos? En qui confiem, si no veiem ningú per qui ens puguem sentir representats? On sumen els nostres actius? A qui donem el nostre crèdit? Amb qui compartim el nostre esforç? Què fem, si som orfes de política?
-
Molto diverso, davvero
Del Trastevere al Tíber, de la Roma més típica a la més tronera, amb uns adolescents que reconeixen, davvero, com de diferents som els catalani.
-
Barcelona per a escèptics
Una lectura de Barcelona, de Colm Tóibín, revela una mirada escèptica sobre Catalunya i una ciutat que, dècades després, no ha canviat tant.
-
He vist el meu pare
Em trobo bé, amb energia i el cap ple de projectes, però la idea d’encarar el tram final de la vida professional encara em resulta aliena.
-
General | Cultura i més | Joves | Llibres
No parlem de joves, parlem de relleu
Un treball de David Nacher sobre relleu generacional en l’associacionisme cultural. Recull coneixement, consulta entitats i proposa eines de canvi.
-
Guillotina. Desesperança o empatia
Guillotina, dels Malnascuts, interroga el sentit de la vida, la política, el sexe i l’amor entre desesperança i empatia.
-
L’ambient es va escalfant
Una reflexió sobre la confiança, la representació i la mirada pública en temps de turbulència.
-
No ve d’una parada
Crònica d’una lectura al metro: Mireia, de Purificació Mascarell, atrapa el narrador fins a fer-lo passar de parada.
-
Flexibles, transparents i permeables: les entitats que tenen futur
Les associacions culturals s’han d’interrogar sobre les seves finalitats i la seva capacitat d’adaptació.
