Dietari dispers

Dietari dispers recull moments, aprenentatges i records que intenten capturar la vida quotidiana i conservar-ne la memòria.

Els aprenentatges es produeixen en el moment i de la manera més impensats. Qualsevol dia, a qualsevol hora i fent qualsevol cosa ens adonem que estem vius i que tot suma. Som una col·lecció de moments que gairebé sempre se’ns escapen, però que, de tant en tant, ves a saber perquè, tenim la vana pretensió de capturar.

Com que no hi ha manera humana d’endreçar les nostres vides, triem de quins moments volem guardar memòria i els capturem en un dietari que és necessàriament dispers, inevitablement imprecís, tan imperfecte com ho som nosaltres mateixos.

Premi Quim Grau

novembre 23, 2015

Vaig col·laborar en l’acte de presentació de la quarta edició del Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster moderant una taula rodona sobre bones pràctiques amb joves i infants. El premi va ser per l’educadora Anna Xartó.

Professionals per la diversitat

novembre 5, 2015

He participat en el projecte comunicatiu d’aquest nou col·lectiu, elaborant materials descriptius i de presentació dels seus components, de la seva activitat, dels seus serveis i de les seves propostes col·laboratives.

Gerència de l’Acellec

novembre 4, 2015

Sóc gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultural) la seva fundació i l’Escola EFA des de juny de 2011.

Cultura digital

novembre 3, 2015

Els butlletins de Cultura Digital de l’ICEC conviden a seguir les tendències virtuals que transformen els sectors artístics.

Una cosa, un edifici, una grapadora

octubre 9, 2015

Una visita al Museu del Disseny amb un fill de nou anys converteix l’edifici de les Glòries en una mirada viva sobre museus i objectes.

Atenció, que ja parlen

octubre 9, 2015

Una defensa del debat electoral com a exercici democràtic i una crítica als tòpics que menyspreen la política sense escoltar-la.

Generació amb consciència de si mateixa

octubre 9, 2015

Les TIC permeten a la joventut sortir de l’espera passiva i construir una identitat digital amb consciència col·lectiva pròpia.

Qué americana tan bonita. Terciopelo negro.

octubre 9, 2015

Una visita a la llibreria acaba amb la descoberta de La fábrica, d’Albert Lladó, entre lectures pendents, complicitats i amistat.

• Anterior
• 2
• 3
• …

• Anterior
• 1
• 2
• 3
• Següent